Litoral - #2 EP (Limbo Starr, 24 de mayo de 2019)
DESCARGA DIGITAL -
(LETRAS MÁS ABAJO)
(0:00) 1 Tots el Herois de la Revolució francesa
(5:46) 2 Migdies memorables
(9:35) 3 Quan els telescopis somnien
(13:28) 4 23.30
1 y 4. Grabadas en La Capsa (El Prat de Llobregat) por Vicente Macià. Mezcladas por Lluís Martinez en Little Canyon Studios, València.
Músicos:
Iván R. Cuevas... guitarra y voz
Pau Roca... guitarras y coros
Vicente Macià: Acústica, bajo, coros y mandolina
Jordi Montero: Viola
Xavi Molero: Batería
2 y 3. Grabadas en casa de Marc Greenwood por Mark Greenwood y Rauelsson.
Mezcladas por Adam Selzer en Type Foundry, Portland, Oregon.
Músicos:
Iván R. Cuevas... guitarra y voz
Pau Roca... guitarras y coros
Javier Montserrat: Bajo
Vicente Macià: Acústicas y mandolina
Jordi Montero: Viola
Pablo Magariños: Batería
Rauelsson: Percusiones y guitarra
------------
1. Tots el Herois de la Revolució francesa
Vas néixer el dia primer de l’últim mes,
del últim any d’un planeta que s’havia condemnat.
Com si es tractes d’una faula postnuclear,
plena de coses que encara no sabies pronunciar.
Plantarem julivert junts en aquell got
en el que em feia gin&tonics
amb llunes plenes de llimona.
Caminarem una platja i ens trobarem
L’estàtua d'una senyora gegant, soterrada i cridarem.
Canto com els paquiderms del teu vestit,
aquell que et vaig comprar a Islàndia tot ple de bells colorins.
Canto per envoltar-te de versos blancs
Que et protegeixin quan jo, jo ja no pugui cantar.
Canto com una sirena que s’ha esgotat
De traicionar a mariners, i es vol convertir en mamà
Et canto creient que si ho faig podria passar
Que en lloc de aprendre a parlar només poguessis cantar
I t’ensenyaré un sonet amb els noms dels herois
de la Revolució Francesa...
2. Migdies memorables
Un migdia memorable, una llum que mai oblidarem,
Proletaris del marisc, units, cercant nits sense fi.
Una tarda inoblidable, quatre xoriguers, i arròs caldós,
un xaloc embogidor, i una sort de revelació.
Una nit distorsionada, una història que mai em creuran,
una mare i dues filles, un pacte de mai no parlar.
Un harem d'olives negres, frenesí de rumbes infernals,
l'últim glop que donaré serà de primperam.
Una confessió a les fosques, gàrgoles grunyint en banyador,
la sirena d'un vaixell com demanant el meu perdó.
Un matí desolador, bars tancats i avis fent esport,
gavines burlant-se de la meva incapacitat de poder ser normal.
3. Quan els telescopis somnien
Més enllà del sistema solar, brillen llums dibuixant formes d’animals,
Déus antics que es juguen al parxís, el nostre destí entre glops de vi.
Dins de la revetlla sideral, vivia un estel que sempre havia somniat
Amb un astròleg apassionat, que alcés la vista un cop
I que es trobés amb las seves senyals.
Mai visitarà el Canigó, ni serà el Sol que il·lumina el Partenó
Però podrà somniar amb que els posin nom
Que els seus astrolabis els donin un petó
Si els mariners somnien amb els estels, els estels somniem amb telescopis mirant al cel.
4. 23.30
A las once y media el edredón se transforma en telón. Hace días que es de noche porque no sé pronunciar “buenos días tenga Usted” en tu idioma, y no es normal toda esta inseguridad. Viéndote dormir me quiero disfrazar de ti. A las once y media pase lo que pase ya pasó, pierdo las horas que adoro en ciclotimias de reloj. Sonámbulo adiestro ranas, cantan bajo tu ventana el himno que un día tendrá la Aurora Boreal en la que te despertarás. A las once y media hoy no te voy a dejar dormir. Roncar rima con amar y lo que rima es siempre verdad. Sé que esto me va a doler, te encoges de hombros, y qué, si esa es tu forma de querer. Comienza el ritual que hará abolir la gravedad.
Management & Contratación: David López david.lopez@limbostarr.com
Todas las canciones por Litoral © Limbo Starr.
LIMBO STARR, 2019